[EN CATALÀ]
Intentar descriure un sentiment a algú que no està a la mateixa situació que tu és gairebé impossible. Pots transmetre totes les sensacions i emocions, però aquella punxada al cor no la sentirà. És comparable a tenir un fill. Per molt que expliquis com et fa sentir, no ho pot entendre una persona que no en tingui perquè és més fort que les paraules. Per això és tan difícil que Espanya ens entengui.
El sentiment català que ens posa la pell de gallina quan cantem o sentim Els segadors,
quan estem envoltats de senyeres i estelades, quan veiem que tots enfilem un
camí comú que ens uneix, aquest sentiment no l'entendran mai. Ho portem a dins
el cor.
Algú una vegada va dir: " Si vols una cosa de debò, amb moltes, moltes ganes, deixa-la marxar. Si torna a tu, lliure, serà la teva per sempre. Si no ho fa, potser és que mai havia d'haver estat teva de bon començament". Només prendre, acaparar i mai alliberar? Això no és just. Això no és llibertat.
Catalunya t'estimo. Perquè estimo la meva terra, el meu país, la seva llengua, la seva cultura, les sardanes, els castellers, els seus paisatges, l'esbart, les bruixes... Perquè és el millor lloc del món, perquè sóc català/ana... I tu? Perquè t'estimes Catalunya?
ll*ll.
Algú una vegada va dir: " Si vols una cosa de debò, amb moltes, moltes ganes, deixa-la marxar. Si torna a tu, lliure, serà la teva per sempre. Si no ho fa, potser és que mai havia d'haver estat teva de bon començament". Només prendre, acaparar i mai alliberar? Això no és just. Això no és llibertat.
Catalunya t'estimo. Perquè estimo la meva terra, el meu país, la seva llengua, la seva cultura, les sardanes, els castellers, els seus paisatges, l'esbart, les bruixes... Perquè és el millor lloc del món, perquè sóc català/ana... I tu? Perquè t'estimes Catalunya?
ll*ll.
